la realitat

És clar que una cosa és guanyar unes eleccions i l'altra és intentar formar govern. Aqui hi ha i hi haurà dificultats.

resultats

UNS RESULTATS EXCEL·LENTS: TANT LA MERCÈ COM JO ENTREM AL GOVERN D'ARGENÇOLA !!!.
DECIDIDAMENT HEM FET BÉ LES COSES !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

s'acosten els dubtes

A punt d'encetar la campanya electoral propiament dita, és quan més s'evidencien els dubtes sobre com anirà tot plegat. Suposo que són dubtes lògics.
Si hem de fer cas (podem ?) d'un bon nombre de persones, els resultats seran, com a mínim, bons. Però no seria la primera vegada, pel que sembla, que del què es diu al què es fa després, hi ha una distància equivalent a la que hi ha entre el guanyar i el perdre.
En tot cas, hem vist a tothom personalment i alguns més d'un cop. Hem organitzat actes i hem repartit informació a tort i a dret. Per tant, si de cas es vol veure, ningú no podrà negar que els d'Iniciativa anem a buscar els vots un a un i no amb paraules buides, sinó a feina feta i amb serietat.

al màxim

No crec que a la història d'Argençola s'hi pugui trobar algú altre que hagi fet la campanya que la Mercè i jo estem fent. Ja hem anat pràcticament a tot arreu -i hi tornarem a anar !-, hem aconseguit, gràcies al Domènec Martinez i la Núria Buenaventura que la Diputació (medi ambient) 'valorés positivament' i a la premsa que Argençola compti amb una planta de premsat de colza per a fer combustible. Gràcies a la Conxita Sànchez de medi ambient (Gene) disposem d'un escrit que assegura que a Argençola no hi ha previst fer-hi cap abocador de residus i també gràcies a ella l'ADF segurament disposarà de més eines per a treballar la biomassa. Tot això ben amanit amb les utilíssimes orientacions del Ramon Pla, la Francina Gabarró i l'energia inesgotable de la Maite d'ICV-Anoia.
Què més podem fer ?.
L'esforç val la pena, Argençola està en risc i està fora de l'actualitat, és a dir que està en el punt just com per a poder-hi fer una gran feina des de l'Ajuntament i aplicar-hi polítiques que, partint quasi bé des de zero, permetin assegurar-hi un futur de progrés sense la totxana de protagonista.

casa per casa

Em penso que hi ha gent a la que els costa molt d'entendre que hi hagi persones que vulguin ser electes en un poble. La reacció d'algunes de les persones de les masies que anem visitant la Mercè i jo, denota una barreja entre incredulitat, curiositat i fins i tot en algun cas una petita dosi d'admiració. Suposo que costa molt d'entendre que hi hagi qui, voluntàriament, s'exposi a la crítica i a patir un seguit de problemes que ben bé ens els podriem estalviar.
Deu ser la vocació, no ho sé. Però em fa l'efecte que tant la Mercè com jo tenim la dèria de pensar que Argençola és alhora, un lloc meravellós, amenaçat i millorable. I si pensar d'aquesta forma equival a buscar-se problemes, doncs si, ens en busquem i per això anem casa per casa, masia per masia, 'predicant' que creiem honestament que ho podem fer bé i que, amb nosaltres, el poble pot millorar.

fredes i calentes

Si això fos un diari de la pre-campanya, ara hauria de dir que estem anant a tot drap fent visites a tantes masies com podem. Però no és un diari. Només és un lloc on anotar-hi impressions i, de moment, la meva impressió més persistent és la contradicció. Vull dir que a les visites que la Mercè i jo fem a les cases, en general ens reben bé tot i que en molts casos, percebem recel en un grau major o menor que mai no es tradueix en males maneres, però si en fredor o calidesa. Deu ser que per a força gent, això d'haver d'escoltar a uns que es presenten a les eleccions municipals, se'ls fa incòmode. A hores d'ara tinc la convicció de que, en general, la gent se sent més còmode criticant al govern que no pas havent de fer l'esforç de pensar què és el millor pel poble.
I de fet, aquesta és una altra de les percepcions que, cada dia que passa, se'm va cristalitzant més: A Argençola no hi ha gens ni mica de sentit de comunitat. Sempre hi ha excepcions és clar. Però deu ser que amb un terme tant extens i una població baixa i tant atomitzada, és quasi impossible sentir-se pertanyent o ciutadà d'Argençola, qüestió aquesta que se suma a les moltes i variades divisons i històriques discrepàncies entre bona part de la gent mateixa.
El repte és doncs cada dia és més gran. La feina que s'haurà de fer, immensa.

futur incert

Si alguna cosa crec que ens hauria de preocupar, i molt, de cara al futur, és que la divisió -potser 'fractura' s'hauria de dir- entre els pocs habitants del poble és molt clara i molt profunda. Això, independentment de quins siguin els resultats de les municipals properes, necessàriament condicionarà la tasca de govern de qui en tingui l'encàrrec.
I aquesta divisió, no és només el resultat de la diversitat d'opcions polítiques. Més aviat al contrari, la política partidista hi té poc paper. És més aviat de caciquisme que estem parlant. Encara que sembli una cosa del passat o quelcom que s'estili de fer en altres terres, al poble encara n'hi ha reminisències; encara hi ha persones -poques però influents- que es consideren i actuen com si el poble i la seva gent fossin de la seva propietat.
S'ha de trobar una estratègia per a lluitar contra això. Una estratègia que no signifiqui aprofundir encara més, la divisió. Una estratègia que, segurament, ha de passar per l'aïllament inicial d'aquests cacics amb uns resultats electorals que els siguin clarament contraris i que, definitivament, permetin que el poble evolucioni més enllà de les butxaques ja plenes d'aquesta gent.