casa per casa

Em penso que hi ha gent a la que els costa molt d'entendre que hi hagi persones que vulguin ser electes en un poble. La reacció d'algunes de les persones de les masies que anem visitant la Mercè i jo, denota una barreja entre incredulitat, curiositat i fins i tot en algun cas una petita dosi d'admiració. Suposo que costa molt d'entendre que hi hagi qui, voluntàriament, s'exposi a la crítica i a patir un seguit de problemes que ben bé ens els podriem estalviar.
Deu ser la vocació, no ho sé. Però em fa l'efecte que tant la Mercè com jo tenim la dèria de pensar que Argençola és alhora, un lloc meravellós, amenaçat i millorable. I si pensar d'aquesta forma equival a buscar-se problemes, doncs si, ens en busquem i per això anem casa per casa, masia per masia, 'predicant' que creiem honestament que ho podem fer bé i que, amb nosaltres, el poble pot millorar.