al màxim

No crec que a la història d'Argençola s'hi pugui trobar algú altre que hagi fet la campanya que la Mercè i jo estem fent. Ja hem anat pràcticament a tot arreu -i hi tornarem a anar !-, hem aconseguit, gràcies al Domènec Martinez i la Núria Buenaventura que la Diputació (medi ambient) 'valorés positivament' i a la premsa que Argençola compti amb una planta de premsat de colza per a fer combustible. Gràcies a la Conxita Sànchez de medi ambient (Gene) disposem d'un escrit que assegura que a Argençola no hi ha previst fer-hi cap abocador de residus i també gràcies a ella l'ADF segurament disposarà de més eines per a treballar la biomassa. Tot això ben amanit amb les utilíssimes orientacions del Ramon Pla, la Francina Gabarró i l'energia inesgotable de la Maite d'ICV-Anoia.
Què més podem fer ?.
L'esforç val la pena, Argençola està en risc i està fora de l'actualitat, és a dir que està en el punt just com per a poder-hi fer una gran feina des de l'Ajuntament i aplicar-hi polítiques que, partint quasi bé des de zero, permetin assegurar-hi un futur de progrés sense la totxana de protagonista.

casa per casa

Em penso que hi ha gent a la que els costa molt d'entendre que hi hagi persones que vulguin ser electes en un poble. La reacció d'algunes de les persones de les masies que anem visitant la Mercè i jo, denota una barreja entre incredulitat, curiositat i fins i tot en algun cas una petita dosi d'admiració. Suposo que costa molt d'entendre que hi hagi qui, voluntàriament, s'exposi a la crítica i a patir un seguit de problemes que ben bé ens els podriem estalviar.
Deu ser la vocació, no ho sé. Però em fa l'efecte que tant la Mercè com jo tenim la dèria de pensar que Argençola és alhora, un lloc meravellós, amenaçat i millorable. I si pensar d'aquesta forma equival a buscar-se problemes, doncs si, ens en busquem i per això anem casa per casa, masia per masia, 'predicant' que creiem honestament que ho podem fer bé i que, amb nosaltres, el poble pot millorar.