l'oposició es reagrupa

Si, els conservadors, els que han manat el poble tota la vida, amb un nom o un altre, amb sigles de partit o com a independents, s'estan reagrupant i buscant suports per a tornar. El risc doncs de que en un futur immediat l'especulació urbanística sigui una realitat, augmenta.
Haurem de treballar molt, buscar moltes aliançes i complicitats si ho volem contrarestar. Això i l'esperança de que bona part del poble entengui qui mirarà pel conjunt i qui només algunes butxaques.

el silenci

Ara per ara al poble sembla que no hi hagi d'haver eleccions. Fa un temps si, quan a finals d'any es van començar a moure els partits, aleshores hi va haver una mena de contagi i també hi va haver moviment entre la gent, o com a mínim alguna gent.
Falten dies, és clar, i tampoc no es pot esperar que en un poble petit -micro poble- la gent es trobi espontàniament només per a parlar de les eleccions. Però a mi em sembla que, encara que sigui de manera moderada, cal mantenir una certa 'tensió electoral'. No es pot resoldre tot en els dies de campanya perquè el temps en un micro poble és diferent, sembla que vagi més a impulsos, costa més establir-hi un flux regular, però pot ser només és una falsa percepció meva.
En qualsevol cas, em fa l'efecte que es fa necessari que la gent ens vagi assumint o sigui que ens vagi percebent com a gent que aspira seriosament al govern municipal i que, alhora, considera aquest govern municipal com una cosa també seriosa. Per això caldrà fer-se més presents, parlar més i preparar una campanya semblant a les altres d'altres llocs, amb les pancartes, els cartells, les visites, etc. Plantejar una campanya 'com les de veritat', em sembla que és una manera de contribuir a la millora de l'autoestima de la gent o, dit d'una altra manera: perquè tots ens coneguem, no vol dir que ja se sàpiga tot i que no calgui dir o fer gran cosa més. Al contrari, sospito que precisament, el que cal és parlar molt i de tot amb tothom.

participació

Serà difícil, però crear espais de participació serà essencial per a intentar reconstruir allò que crec essencial: que la gent del poble començi a sentir-se orgullosa de ser-ne.
I és que entenc que el diagnòstic de l'actualitat podria passar perfectament per aquests dos eixos: manca històrica de participació en la gestió dels afers del poble, per manca de possibilitats de fer-ho i aïllament endèmic, molt probablement fruit de la propia estructura geogràfica i social, un element aquest força comú en totes les poblacions molt petites (micro-pobles). Havent-se arribat avui, crec, a la paradoxal situació de que la gent del poble estan més connectats -tot i que poc- amb el món exterior que amb el poble mateix. Això no ajuda en absolut a mantenir un nivell d'autoestima col·lectiu acceptable.
I per cert, el passat dia 24 de Gener de 2007 li vaig consultar al Jordi Fàbrega sobre la conveniència d'impulsar un 'lobby' o grup de pressió de micro-pobles. Li va semblar una bona idea. Ho intentaré.

començem ?

No hem ni arribat a les eleccions i ja començen els problemes o, més ben dit, els problemes ja hi eren i ara se'm començen a fer evidents.
Sembla estrany que en un micro poble, és a dir, en un lloc on hi viu tan poca gent i tant dispersa en el territori, hi pugui haver tantes desavinençes que s'arrosseguen d'anys i panys !.
És evident que el repte de canviar les dinàmiques socials serà un dels més importants perquè no em sé imaginar com desenvolupar un programa de millores, sense la màxima participació i alhora, no em sé imaginar com fomentar-la partint d'una base de cohesió social que no existeix.