fredes i calentes

Si això fos un diari de la pre-campanya, ara hauria de dir que estem anant a tot drap fent visites a tantes masies com podem. Però no és un diari. Només és un lloc on anotar-hi impressions i, de moment, la meva impressió més persistent és la contradicció. Vull dir que a les visites que la Mercè i jo fem a les cases, en general ens reben bé tot i que en molts casos, percebem recel en un grau major o menor que mai no es tradueix en males maneres, però si en fredor o calidesa. Deu ser que per a força gent, això d'haver d'escoltar a uns que es presenten a les eleccions municipals, se'ls fa incòmode. A hores d'ara tinc la convicció de que, en general, la gent se sent més còmode criticant al govern que no pas havent de fer l'esforç de pensar què és el millor pel poble.
I de fet, aquesta és una altra de les percepcions que, cada dia que passa, se'm va cristalitzant més: A Argençola no hi ha gens ni mica de sentit de comunitat. Sempre hi ha excepcions és clar. Però deu ser que amb un terme tant extens i una població baixa i tant atomitzada, és quasi impossible sentir-se pertanyent o ciutadà d'Argençola, qüestió aquesta que se suma a les moltes i variades divisons i històriques discrepàncies entre bona part de la gent mateixa.
El repte és doncs cada dia és més gran. La feina que s'haurà de fer, immensa.

futur incert

Si alguna cosa crec que ens hauria de preocupar, i molt, de cara al futur, és que la divisió -potser 'fractura' s'hauria de dir- entre els pocs habitants del poble és molt clara i molt profunda. Això, independentment de quins siguin els resultats de les municipals properes, necessàriament condicionarà la tasca de govern de qui en tingui l'encàrrec.
I aquesta divisió, no és només el resultat de la diversitat d'opcions polítiques. Més aviat al contrari, la política partidista hi té poc paper. És més aviat de caciquisme que estem parlant. Encara que sembli una cosa del passat o quelcom que s'estili de fer en altres terres, al poble encara n'hi ha reminisències; encara hi ha persones -poques però influents- que es consideren i actuen com si el poble i la seva gent fossin de la seva propietat.
S'ha de trobar una estratègia per a lluitar contra això. Una estratègia que no signifiqui aprofundir encara més, la divisió. Una estratègia que, segurament, ha de passar per l'aïllament inicial d'aquests cacics amb uns resultats electorals que els siguin clarament contraris i que, definitivament, permetin que el poble evolucioni més enllà de les butxaques ja plenes d'aquesta gent.