SUBVENCIONS: LA CORDA AL COLL

Si hi ha alguna cosa que en algun moment caldrà abordar seriosament i amb determinació, és el sistema de subvencions com a fórmula de finançament complementari dels ajuntaments dels Micropobles (i probablement no només dels Micropobles). Però per a un ajuntament, els sistema de subvencions pot arribar a ser pervers, tant per la quantitat i varietat que n'hi arriba a haver, com pels procediments altament burocratitzats que comporten.Un exemple: El Departament del Govern 'X', convoca les subvencions 'Y' a les que es poden acollir tots els municipis del país. Posem que el termini de sol·licituds sigui de dos mesos i posem també que aquest tràmit inicial requereixi per exemple un avantprojecte tècnic per a fonamentar la petició.Molt pocs Micropobles tenen en plantilla personal tècnic i, si en tenen, no es poden permetre de disposar-ne cada dia. Així doncs, entre la publicació de la convocatòria, la presa de decisió sobre si presentar-s'hi o no, l'encàrrec de l'avantprojecte (que ja costa diners), la revisió d'aquest, confecció de pressupost, etc.., fàcilment pot arribar-se molt just al la data límit, si és que s'hi arriba. Un poble o ciutat d'uns quants milers d'habitants, ho tindria infinitament més fàcil per a complir tràmits i terminis. Això per no parlar de si es dona el cas de que la subvenció es concedeix perquè els terminis d'execució i justificació, també són els mateixos per a tothom. I per no parlar tampoc de que les subvencions acostumen a no cobrir el 100% dels costos de les obres o serveis i no podem oblidar que una obra o un servei, té els mateixos costos proporcionals en un Micropoble que en una ciutat, mentre que l'esforç pressupostari dels respectius ajuntaments, no pot ser òbviament equivalent.En conseqüència: les persones que viuen en un Micropoble, tenen les mateixes oportunitats de gaudir dels 'serveis' que proporciona el govern via subvencions que les que viuen en una ciutat ?.

DEMOCRÀCIA PERSONALITZADA

Ja fa temps que ho tinc al cap. Ja fa temps que hi dono voltes i consti que jo no sóc cap teòric de la política i encara menys de l'ecosocialisme. Diguem que senzillament intento ser-ne un modest practicant, un aficionat.
Dic això, en aquest preàmbul, per a justificar-me. Vull dir que, per si de cas la dic massa grossa, abans em 'curo en salut'.
De fet, tampoc no és la primera vegada que ho dic (escric). Ja ho vaig fer en un article a El Triangle ara fa mesos. I hi vull insistir perquè em fa l'efecte que, tot i no sent l'únic element, la DEMOCRÀCIA PERSONALITZADA hauria de ser un dels components que contribueixin a la que per a mi és molt necessària, renovació del sistema democràtic al nostre país i a Occident.
I pot semblar estrany i molt agoserat parlar d'això, sobre tot perquè ho faig des d'una perspectiva que pot semblar contradictòria: la dels Micropobles.
Efectivament, és des d'aquests llocs, els Micropobles, que es fa evident que per molt que el sistema democràtic sigui bo per al govern i la convivència política, no ho és tant des del punt de vista de la gestió. Em referixo al fet que, des dels governs o sigui, des de les administracions que gestionen -hem de suposar- amb criteris democràtics les polítiques que afecten també als ajuntaments i la ciutadania dels Micropobles, però també des del legislatiu, es tendeix a generalitzar les mesures i a considerar 'l'administrat' com a un tot uniforme al que, si de cas, i com a màxim, se li poden fer algunes -poques- excepcions.
Els ajuntaments i la gent dels Micropobles tenen unes característiques que els fan diferents dels ajuntaments i la gent de ciutat. De la mateixa manera que segurament passa amb altres col·lectius o sectors socials.
Entenc doncs que seria una bona línia d'aprofundiment democràtic i un element fonamental per a una formació política clarament d'esquerres, tendir a dissenyar mesures polítiques cada vegada més properes a la diversitat de la ciutadania i dels ajuntaments que la governen.
Al capdavall, estic parlant d'afinar al màxim en el respecte a les persones i els sectors socials. Un respecte que ha de ser, cada cop més, el primer cafè que un polític o una política d'esquerres es prengui al matí.

CADA DIA MÉS CLAR

Tornem-hi !
Amb el títol aquest no em refereixo pas al temps, és clar, tot i que també és cert, sembla que amb la primavera cada dia sigui més clar.
Em refereixo als Micropobles i al seu finançament. La 'política' de subvencions no ajuda -ans al contrari- perjudica (excepte en els casos en que l'import és el 100%, i encara se n'hauria de parlar !) perquè porta feina i despeses, mentre que les regles del joc són les mateixes que per a un poble més gran o per a una ciutat.
Per exemple: si l'ajuntament d'una petita ciutat de 15.000 habitants vol demanar una subvenció 'x' i un Micropoble també ho vol fer, els terminis són idèntics, la documentació que s'ha de presentar, naturalment, també i s'hi s'han de fer avantprojectes o memòries, tan les ha de fer l'un com l'altre.
Evidentment però, la capacitat de gestió dels dos ajuntaments no és la mateixa. Sovint hi ha Micropobles que no tenen tècnics pròpis o hen d'esperar que 'els toqui' per agenda que els atengui el/la del Consell Comarcal.
Amb aquest procediment, la conseqüència és clara: LES PERSONES QUE VIUEN EN UN MICROPOBLE, NO TENEN LES MATEIXES OPORTUNITATS QUE LES QUE VIUEN EN UNA CIUTAT perquè els ajuntaments respectius juguen amb eines i recursos desequilibrats.
Sembla senzill, oi ?..., doncs no us podeu imaginar el que costa fer-ho entendre a segons qui del govern !!.