fredes i calentes

Si això fos un diari de la pre-campanya, ara hauria de dir que estem anant a tot drap fent visites a tantes masies com podem. Però no és un diari. Només és un lloc on anotar-hi impressions i, de moment, la meva impressió més persistent és la contradicció. Vull dir que a les visites que la Mercè i jo fem a les cases, en general ens reben bé tot i que en molts casos, percebem recel en un grau major o menor que mai no es tradueix en males maneres, però si en fredor o calidesa. Deu ser que per a força gent, això d'haver d'escoltar a uns que es presenten a les eleccions municipals, se'ls fa incòmode. A hores d'ara tinc la convicció de que, en general, la gent se sent més còmode criticant al govern que no pas havent de fer l'esforç de pensar què és el millor pel poble.
I de fet, aquesta és una altra de les percepcions que, cada dia que passa, se'm va cristalitzant més: A Argençola no hi ha gens ni mica de sentit de comunitat. Sempre hi ha excepcions és clar. Però deu ser que amb un terme tant extens i una població baixa i tant atomitzada, és quasi impossible sentir-se pertanyent o ciutadà d'Argençola, qüestió aquesta que se suma a les moltes i variades divisons i històriques discrepàncies entre bona part de la gent mateixa.
El repte és doncs cada dia és més gran. La feina que s'haurà de fer, immensa.