Wednesday 19 May 2010

CRISI POLÍTICA O CRISI DE PARTITS

La democràcia occidental, a dia d'avui, s'hauria d'entendre més com a una mena de democràcia partidista que estríctament ciutadana. Un fenòmen aquest que pot ser fàcil de dir però que no ho és tant d'escoltar.
És cert que els partits polítics són organitzacions necessàries en un sistema polític democràtic, però no és menys cert que el sentit s'està pervertint i entenc que aquesta és una de les causes del creixent descrèdit d'unes organitzacions -els partits- i unes persones -els polítics- que en sí mateixos no l'haurien de patir perquè, com deia, formen part de l'essència del sistema democràtic.
Però l'essència no s'exerceix o s'ha perdut de vista per part de la major part de partits que, des de ja fa temps, han converit la democràcia, no tant en un sistema de govern, sinó en un joc d'influències en el sentit d'exercir el poder. Un poder que en sí mateix seria legítim, si no fos que s'acaba exercint més contra l'altre o els altres partits que en favor de la ciutadania. Un exemple d'entre els molts que es poden trobar:
L'Associació de Micropobles de Catalunya planteja al Govern modificar -no de tot, només en part- el sistema de finançament dels ajuntaments dels Micropobles, eliminant bona part de les potencials subvencions atribuibles als ajuntaments per a, en canvi, traspassar ponderadament els imports totals als ajuntaments com a pressupost ordinari. La resposta del Govern era la més òbvia: 'els diferents Departaments tenen les subvencions com a una de les 'eines' d'aplicació de les seves polítiques'. Dit d'una altra forma, les subvencions, o sigui els diners, són -també- una forma d'influència, pressió, fidelització o com se n'hi vulgui dir del 'gran' vers el 'petit'. I com més gran és el partit que governa, més oportunitats de concedir subvencions té, més grau d'influència pot exercir i per tant, més creix el seu poder com a organització política. Es retroalimenta.
És clar que a la llarga, tal i com s'està veient, això acaba amb un alt descrèdit de les pròpies administracions públiques perquè tot acaba sent un 'joc' i no pas un més que seriós procés d'exercici de democràcia. Dit d'una altra froma, s'està començant a governar més per a 'major honor i glòria' dels governants i el seus partits que per a servir bé a la ciutadania i així el declivi està servit. L'únic que es pot fer, amb aquest esquema, és anar canviant de partit per a poder també canviar de cares.
Malgrat això, pot ser hi ha altres solucions, difícils és clar i mai definitives del tot, però si s'apliqués el principi de subsidiarietat fins al final, els partits s'haurien d'atomitzar molt més en el seu exercici de poder, havent-se, necessàriament, d'aporpar més a la ciutadania. Les administracions s'haurien d'aprimar (no haurien de tenir tècnics i administratius que controlessin les subvencions -per seguir amb el mateix exemple- i els ajuntaments no haurien de contractar experts per a elaborar avantprojectes inútils si no acaba arrivant la subvenció), i els polítics podrien deixar més els despatxos i voltar més pel país.
Una altra possible contribució a solucionar el tema és Europa. I ja se sap que allà no tot és brillant ni perfecte, però més integració europea significa haver de compartir més, poder-se comparar més i, per tant, aprendre més.
Tot plegat difícil, si, però extremadament necessari per a regenerar el nostre sistema democràtic i de partits.

Toni LLoret Grau
Psicòleg.
President de l'Associació de Micropobles de Catalunya.

1 comment:

Unknown said...

Per dificil que sembli, la regeneració es imprescindible...
Estem jugant amb foc...