DEMOCRÀCIA PERSONALITZADA

Ja fa temps que ho tinc al cap. Ja fa temps que hi dono voltes i consti que jo no sóc cap teòric de la política i encara menys de l'ecosocialisme. Diguem que senzillament intento ser-ne un modest practicant, un aficionat.
Dic això, en aquest preàmbul, per a justificar-me. Vull dir que, per si de cas la dic massa grossa, abans em 'curo en salut'.
De fet, tampoc no és la primera vegada que ho dic (escric). Ja ho vaig fer en un article a El Triangle ara fa mesos. I hi vull insistir perquè em fa l'efecte que, tot i no sent l'únic element, la DEMOCRÀCIA PERSONALITZADA hauria de ser un dels components que contribueixin a la que per a mi és molt necessària, renovació del sistema democràtic al nostre país i a Occident.
I pot semblar estrany i molt agoserat parlar d'això, sobre tot perquè ho faig des d'una perspectiva que pot semblar contradictòria: la dels Micropobles.
Efectivament, és des d'aquests llocs, els Micropobles, que es fa evident que per molt que el sistema democràtic sigui bo per al govern i la convivència política, no ho és tant des del punt de vista de la gestió. Em referixo al fet que, des dels governs o sigui, des de les administracions que gestionen -hem de suposar- amb criteris democràtics les polítiques que afecten també als ajuntaments i la ciutadania dels Micropobles, però també des del legislatiu, es tendeix a generalitzar les mesures i a considerar 'l'administrat' com a un tot uniforme al que, si de cas, i com a màxim, se li poden fer algunes -poques- excepcions.
Els ajuntaments i la gent dels Micropobles tenen unes característiques que els fan diferents dels ajuntaments i la gent de ciutat. De la mateixa manera que segurament passa amb altres col·lectius o sectors socials.
Entenc doncs que seria una bona línia d'aprofundiment democràtic i un element fonamental per a una formació política clarament d'esquerres, tendir a dissenyar mesures polítiques cada vegada més properes a la diversitat de la ciutadania i dels ajuntaments que la governen.
Al capdavall, estic parlant d'afinar al màxim en el respecte a les persones i els sectors socials. Un respecte que ha de ser, cada cop més, el primer cafè que un polític o una política d'esquerres es prengui al matí.

CADA DIA MÉS CLAR

Tornem-hi !
Amb el títol aquest no em refereixo pas al temps, és clar, tot i que també és cert, sembla que amb la primavera cada dia sigui més clar.
Em refereixo als Micropobles i al seu finançament. La 'política' de subvencions no ajuda -ans al contrari- perjudica (excepte en els casos en que l'import és el 100%, i encara se n'hauria de parlar !) perquè porta feina i despeses, mentre que les regles del joc són les mateixes que per a un poble més gran o per a una ciutat.
Per exemple: si l'ajuntament d'una petita ciutat de 15.000 habitants vol demanar una subvenció 'x' i un Micropoble també ho vol fer, els terminis són idèntics, la documentació que s'ha de presentar, naturalment, també i s'hi s'han de fer avantprojectes o memòries, tan les ha de fer l'un com l'altre.
Evidentment però, la capacitat de gestió dels dos ajuntaments no és la mateixa. Sovint hi ha Micropobles que no tenen tècnics pròpis o hen d'esperar que 'els toqui' per agenda que els atengui el/la del Consell Comarcal.
Amb aquest procediment, la conseqüència és clara: LES PERSONES QUE VIUEN EN UN MICROPOBLE, NO TENEN LES MATEIXES OPORTUNITATS QUE LES QUE VIUEN EN UNA CIUTAT perquè els ajuntaments respectius juguen amb eines i recursos desequilibrats.
Sembla senzill, oi ?..., doncs no us podeu imaginar el que costa fer-ho entendre a segons qui del govern !!.

la realitat

És clar que una cosa és guanyar unes eleccions i l'altra és intentar formar govern. Aqui hi ha i hi haurà dificultats.

resultats

UNS RESULTATS EXCEL·LENTS: TANT LA MERCÈ COM JO ENTREM AL GOVERN D'ARGENÇOLA !!!.
DECIDIDAMENT HEM FET BÉ LES COSES !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

s'acosten els dubtes

A punt d'encetar la campanya electoral propiament dita, és quan més s'evidencien els dubtes sobre com anirà tot plegat. Suposo que són dubtes lògics.
Si hem de fer cas (podem ?) d'un bon nombre de persones, els resultats seran, com a mínim, bons. Però no seria la primera vegada, pel que sembla, que del què es diu al què es fa després, hi ha una distància equivalent a la que hi ha entre el guanyar i el perdre.
En tot cas, hem vist a tothom personalment i alguns més d'un cop. Hem organitzat actes i hem repartit informació a tort i a dret. Per tant, si de cas es vol veure, ningú no podrà negar que els d'Iniciativa anem a buscar els vots un a un i no amb paraules buides, sinó a feina feta i amb serietat.

al màxim

No crec que a la història d'Argençola s'hi pugui trobar algú altre que hagi fet la campanya que la Mercè i jo estem fent. Ja hem anat pràcticament a tot arreu -i hi tornarem a anar !-, hem aconseguit, gràcies al Domènec Martinez i la Núria Buenaventura que la Diputació (medi ambient) 'valorés positivament' i a la premsa que Argençola compti amb una planta de premsat de colza per a fer combustible. Gràcies a la Conxita Sànchez de medi ambient (Gene) disposem d'un escrit que assegura que a Argençola no hi ha previst fer-hi cap abocador de residus i també gràcies a ella l'ADF segurament disposarà de més eines per a treballar la biomassa. Tot això ben amanit amb les utilíssimes orientacions del Ramon Pla, la Francina Gabarró i l'energia inesgotable de la Maite d'ICV-Anoia.
Què més podem fer ?.
L'esforç val la pena, Argençola està en risc i està fora de l'actualitat, és a dir que està en el punt just com per a poder-hi fer una gran feina des de l'Ajuntament i aplicar-hi polítiques que, partint quasi bé des de zero, permetin assegurar-hi un futur de progrés sense la totxana de protagonista.

casa per casa

Em penso que hi ha gent a la que els costa molt d'entendre que hi hagi persones que vulguin ser electes en un poble. La reacció d'algunes de les persones de les masies que anem visitant la Mercè i jo, denota una barreja entre incredulitat, curiositat i fins i tot en algun cas una petita dosi d'admiració. Suposo que costa molt d'entendre que hi hagi qui, voluntàriament, s'exposi a la crítica i a patir un seguit de problemes que ben bé ens els podriem estalviar.
Deu ser la vocació, no ho sé. Però em fa l'efecte que tant la Mercè com jo tenim la dèria de pensar que Argençola és alhora, un lloc meravellós, amenaçat i millorable. I si pensar d'aquesta forma equival a buscar-se problemes, doncs si, ens en busquem i per això anem casa per casa, masia per masia, 'predicant' que creiem honestament que ho podem fer bé i que, amb nosaltres, el poble pot millorar.