futur incert

Si alguna cosa crec que ens hauria de preocupar, i molt, de cara al futur, és que la divisió -potser 'fractura' s'hauria de dir- entre els pocs habitants del poble és molt clara i molt profunda. Això, independentment de quins siguin els resultats de les municipals properes, necessàriament condicionarà la tasca de govern de qui en tingui l'encàrrec.
I aquesta divisió, no és només el resultat de la diversitat d'opcions polítiques. Més aviat al contrari, la política partidista hi té poc paper. És més aviat de caciquisme que estem parlant. Encara que sembli una cosa del passat o quelcom que s'estili de fer en altres terres, al poble encara n'hi ha reminisències; encara hi ha persones -poques però influents- que es consideren i actuen com si el poble i la seva gent fossin de la seva propietat.
S'ha de trobar una estratègia per a lluitar contra això. Una estratègia que no signifiqui aprofundir encara més, la divisió. Una estratègia que, segurament, ha de passar per l'aïllament inicial d'aquests cacics amb uns resultats electorals que els siguin clarament contraris i que, definitivament, permetin que el poble evolucioni més enllà de les butxaques ja plenes d'aquesta gent.

l'oposició es reagrupa

Si, els conservadors, els que han manat el poble tota la vida, amb un nom o un altre, amb sigles de partit o com a independents, s'estan reagrupant i buscant suports per a tornar. El risc doncs de que en un futur immediat l'especulació urbanística sigui una realitat, augmenta.
Haurem de treballar molt, buscar moltes aliançes i complicitats si ho volem contrarestar. Això i l'esperança de que bona part del poble entengui qui mirarà pel conjunt i qui només algunes butxaques.

el silenci

Ara per ara al poble sembla que no hi hagi d'haver eleccions. Fa un temps si, quan a finals d'any es van començar a moure els partits, aleshores hi va haver una mena de contagi i també hi va haver moviment entre la gent, o com a mínim alguna gent.
Falten dies, és clar, i tampoc no es pot esperar que en un poble petit -micro poble- la gent es trobi espontàniament només per a parlar de les eleccions. Però a mi em sembla que, encara que sigui de manera moderada, cal mantenir una certa 'tensió electoral'. No es pot resoldre tot en els dies de campanya perquè el temps en un micro poble és diferent, sembla que vagi més a impulsos, costa més establir-hi un flux regular, però pot ser només és una falsa percepció meva.
En qualsevol cas, em fa l'efecte que es fa necessari que la gent ens vagi assumint o sigui que ens vagi percebent com a gent que aspira seriosament al govern municipal i que, alhora, considera aquest govern municipal com una cosa també seriosa. Per això caldrà fer-se més presents, parlar més i preparar una campanya semblant a les altres d'altres llocs, amb les pancartes, els cartells, les visites, etc. Plantejar una campanya 'com les de veritat', em sembla que és una manera de contribuir a la millora de l'autoestima de la gent o, dit d'una altra manera: perquè tots ens coneguem, no vol dir que ja se sàpiga tot i que no calgui dir o fer gran cosa més. Al contrari, sospito que precisament, el que cal és parlar molt i de tot amb tothom.

participació

Serà difícil, però crear espais de participació serà essencial per a intentar reconstruir allò que crec essencial: que la gent del poble començi a sentir-se orgullosa de ser-ne.
I és que entenc que el diagnòstic de l'actualitat podria passar perfectament per aquests dos eixos: manca històrica de participació en la gestió dels afers del poble, per manca de possibilitats de fer-ho i aïllament endèmic, molt probablement fruit de la propia estructura geogràfica i social, un element aquest força comú en totes les poblacions molt petites (micro-pobles). Havent-se arribat avui, crec, a la paradoxal situació de que la gent del poble estan més connectats -tot i que poc- amb el món exterior que amb el poble mateix. Això no ajuda en absolut a mantenir un nivell d'autoestima col·lectiu acceptable.
I per cert, el passat dia 24 de Gener de 2007 li vaig consultar al Jordi Fàbrega sobre la conveniència d'impulsar un 'lobby' o grup de pressió de micro-pobles. Li va semblar una bona idea. Ho intentaré.

començem ?

No hem ni arribat a les eleccions i ja començen els problemes o, més ben dit, els problemes ja hi eren i ara se'm començen a fer evidents.
Sembla estrany que en un micro poble, és a dir, en un lloc on hi viu tan poca gent i tant dispersa en el territori, hi pugui haver tantes desavinençes que s'arrosseguen d'anys i panys !.
És evident que el repte de canviar les dinàmiques socials serà un dels més importants perquè no em sé imaginar com desenvolupar un programa de millores, sense la màxima participació i alhora, no em sé imaginar com fomentar-la partint d'una base de cohesió social que no existeix.

candidatura

Des de que vaig decidir presentar-me a les eleccions al meu 'micro-poble' em sento com si estigués a punt de ser l'alcalde de New York. I és que aquestes seran unes eleccions especialment importants: el poble s'hi juga, ni més ni menys, que el seu futur. Segons qui guanyi (els conservadors), aplicaran la seva llei, és a dir, convertiran el poble en un paradís de les urbanitzacions i els camps de golf -que l'amenaça ja hi és i és seriosa-. Si guanyem les esquerres en canvi, ens tocarà el repte de situar el poble en el segle XXI, però sense fer-lo mal bé. Però no és fàcil, sobre tot perquè en els micro pobles la personalització és la norma, mentre que la visió col·lectiva és l'excepció.
Així doncs, quina és la millor manera de dinamitzar una societat dividida (els que creuen en el progrés mitjançant l'especulació urbanística vs., els 'coservacionistes / progressistes') ?. Quina és la millor manera d'aconseguir que els pagesos entenguin que l'aplicació de pràctiques ecològiques els és un benefici a mig termini ?. I, sobre tot, quina és la manera d'aconseguir que les grans administracions tinguin en compte els micro pobles ?.
Suposo que ser electe en una ciutat, gestionar-la políticament, és un repte difícil i emocionant alhora. Ser electe en un micro poble on ni tant sols la democràcia hi està ben consolidada, pot convertir-se en un desafiament que dugui al tot o res, a l'èxit o el fracàs sense termes mitjos.

partits i micro pobles

Sóc del parer que en un micro poble tothom, en un moment o un altre, hauria de passar pel govern municipal. En una ciutat o un poble gran, això no és possible, però sent molt pocs habitants, malgrat ser utòpic, seria desitjable.

I ho seria perquè, si normalment en una eleccions locals ja pesa més la persona que el partit, en un micro poble això encara és més evident. Això vol dir, per exemple, que l'acció política partidista, en la mesura en la que suposa més aviat un adjectiu al nom d'una candidat o candidata que no pas un tret distintiu bàsic, ha de saber modelar-se.

En un micro poble, els partits han de saber quedar en segon terme en benefici de l'acció política directe que comporta aquest personalisme involutari tant acusat dels electes. Han de donar el suport, però sense condicionar la dinàmica del govern local.

És possible ?.